Comença a experimentar el plaer d´escollir...   Comença a experimentar el plaer d´escollir...   Comença a experimentar el plaer d´escollir...   Comença a experimentar el plaer d´escollir...

El seu creador

“Tot home, dona i xiquet té la possibilitat d’assolir la perfecció física. Correspon a cadascú de nosaltres assolir-la mitjançant la comprensió i l’esforç personal”

F.M. Alexander

F.M. AlexanderFrederik Matthias Alexander, més conegut com F.M Alexander, va nàixer a Tasmània, Austràlia, el 1869. Fou un bebé prematur i la seua esperança de vida era d’unes poques setmanes. La seua infància transcorregué entre malalties: patia d’asma i altres dificultats respiratòries. Encara que començà a estudiar a l’escola, prompte va haver de deixar-la degut a la seua pobre salut, i rebre educació privada del professor del poble de vesprades. Això li va permetre tindre molt de temps lliure i passar-lo amb son pare, quan la seua salut li ho permetia, ajudant-lo i aprenent a tractar amb els cavalls del negoci familiar.

Gradualment es convertí en un expert en l’ensinistrament eqüestre, tot desenvolupant una sensibilitat especial al tacte i una afinada observació que més endavant seran essencials en el desenvolupament de la seua tècnica.

Un tret de la seua personalitat, que ens ajuda a entendre el descobriment de la seua tècnica, és que no estava disposat a acceptar cap explicació que se li donara , si no se li explicava raonadament. Ell mateix  digué un dia a Walter Carrington que “mai havia entés com era possible creure’s res sense abans experimentar-ho”.

Quan va fer els 20 anys, havia estalviat els suficients diners per a viatjar a Melbourne i emprendre un nou camí al món del teatre. Es formà com a actor i prompte s’especialitzà a fer recitals de Shakespeare, una de les seues passions des de xiquet.

De seguida, es va establir com un actor amb molt bona reputació. I començava a ésser reconegut per les seues admirables qualitats com a recitador, quan patí repetidament d’afonia a escena, fins que un dia es quedà totalment sense veu al bell mig d’un recital important.

Incapacitat per continuar la seua carrera, després de visitar diversos metges buscant un remei, i cansat de no trobar-hi cap ajuda eficaç per solucionar el seu problema, decidix embarcar-se en un procés d´auto-exploració que li permeta descobrir el perquè dels seus problemes de veu. Una cosa té clara: “deu ser quelcom que faig quan recite el que em produïx l’afonia, ja que no perd la veu quan parle normalment”. Més tard s’adona que el problema no és de les cordes vocals, sinó de la manera com utilitza el seu cos a escena i, en menor grau, també en la seua vida diària.

Després d’un llarg procés d´auto-observació i exploració, ajudant-se de diversos espills, descobrix la importància vital de la relació entre el coll, el cap i l’esquena. A esta relació, posteriorment, l’anomenarà CONTROL PRIMARI.
També descobrix, després de “fer” molts experiments, que el més important i el que més li costa és “deixar de fer”: PARAR. S’adona que no pot canviar res fins que no pare la seua reacció habitual. Així descobrix la INHIBICIÓ: dir NO a l’estímul per a organitzar el cos i mantindre una bona relació entre el coll, el cap i l’esquena (Control Primari) abans d’una acció.

Quan torna a l’escena, una vegada recuperat després de molts anys, els seus companys de treball i alguns metges s’interessen per la seua tècnica i l’animen a ensenyar-la. Començarà aleshores la seua carrera com a professor de la tècnica a la qual donà el seu nom.

Posteriorment, Alexander va fer ús de les mans per transmetre amb més precisió i claredat el que explicava amb les paraules; d’esta manera podia ensenyar-la individualment, tenint en compte l’ús de cada persona i aconseguint així una major comprensió, no sols mental sinó també física, de cadascun dels seus alumnes.

Viurà intermitentment entre  Londres i Nova York, on es dedicarà a ensenyar i divulgar la seua tècnica. És a Londres, el 1931, quan funda la primera escola on ensenyarà el seu mètode, i d’on eixiran els primers professors de la Tècnica Alexander.

La seua vida seguirà sempre lligada al “deixar de fer, per començar a fer d’una altra  forma”. Als 75 anys patix una paràlisi cerebral que deixa la meitat del seu cos inutilitzat. Encara que els metges veuen molt difícil la recuperació, als pocs mesos Alexander ja estava treballant de nou. Es recuperarà gràcies a haver dedicat tota la seua vida a desenvolupar una tècnica que li permetés tindre control de si mateix.

Mor a Londres als 86 anys. Seguí donant classes fins dos setmanes abans de morir.

Estos són els quatre llibres que va escriure per deixar constància de la seua tècnica:

 

Belén Cobos | C/Natalio Rivas 7, 1º (cerca de Triunfo) | 18001 Granada - Tel. 693 014 223 / 958 22 37 39 | belen@tecnicaalexander.es

español      english      català      italiano
2ypunto ©